diumenge, 16 d’octubre del 2016

Presentacion

Presento mi Coleccion que data de su inicio  Mes 18 de Octubre  en el año 2016  mi nombre es Francisco  Cabot de Consuegra
Soy coleccionista  , soy Catalan, pero con unas trascendencia Toledana , soy especializado en la etapa Medieval Catalano Aragones  y Moneda Medieval Casteallano Leonesa y tambien adjunto piezas de la misma hasta el Reinado de Felipe IV,  entre mi vocacion esta la Numismatica que desde niño siempre me ha apasionado,. Estudie Historia por la Universidad de Barcelona., no terminando la Carrera de la misma. Soy Administrativo.
En esta coleccion todas mis Monedas  han sido compradas en casas de Subastas conocidas a nivel Nacional e Internacional, Convenciones, y por subastas en Internet todas estas piezas dan una garantia de autenticidad de las mismas.
Donde conservo mis monedas? Pues no soy simpatizante de Albumes, siempre me ha gustado preservar su calidad en un buen Monetario a poder ser de buena madera.. en otros apartados ya os informare donde lo compre ya que fue un pedido artesanal a un ebanista Ingles.
Tambien os mostrare mi Bibliografia Numismatica en la cual yo consulto el origen de cada Moneda para su clasificacion y fiablidad
Mis casas de Subastas Preferidas sin animo de  hacer publicidad de las mismas son..
Soler i LLach Hervera, Aureo Calico,Jesus Vico , Herrero, entre otras.
Internacionales,.. Bolaffi, Varesi, Kunker, NAC, Ranieri, entre otras.

 Presento la meva Col·lecció que data de la seva inici Mes 18 d'octubre a l'any 2016 del nostre senyor, el meu nom és Cisco de ConsuegraSóc col·leccionista, sóc Català, però amb unes transcendència Toledana, soc especialitzat en l'etapa Medieval Catalano Aragones i Moneda Mediaval Casteallano Lleonesa i també adjunt peces de la mateixa fins al Regnat de Felip IV, entre la meva vocació aquesta la Numismatica que des de nen sempre em ha apassionat ,. Estudiï Història per la Universitat de Barcelona.En aquesta col·lecció totes les meves Monedes han estat comprades en cases de subhastes conegudes a nivell Nacional i Internacional, totes aquestes peces donen una garantia d'autenticitat de les mateixes.On conservo les meves monedes? Doncs no sóc simpatitzant d'àlbums, sempre m'ha agradat preservar la seva qualitat en un bon Monetari si pot ser de bona fusta .. en altres apartats ja us informarem on el compri ja que va ser una comanda artesanal a un ebenista Ingles.També us mostri el meu Bibliografia Numismatica en la qual jo consulto l'origen de cada Moneda per a la seva classificació i fiabilitatEls meus cases de subhastes Preferides sense ànim de fer publicitat de les mateixes són ..Soler i Llach Hervera, Aureo Calico, Jesus Vico, Ferrer, entre d'altres.

LA MONEDA CATALANA MEDIEVAL
EL CROAT DE BARCELONA


El croat es una moneda catalana de plata creada en 1285 por el rey Pedro III. Se conoció como croat barceloní, y también como xamberg. En el anverso de la moneda figuraba la efigie del Conde de Barcelona, y en el reverso, la cruz a la que debía el nombre la moneda.
Un croat equivalía a doce dineros. Se caracterizaba por tener una gran cruz en el reverso y de aquí su nombre. Los croats se emitían en las cecas de la ciudades de Barcelona y Perpiñan.
También se pusieron en circulación piezas de medio y un cuarto de croat.
Se acuñaron croats durante siglos, aunque la cantidad de la plata que portaban fue variando. Los últimos croats se acuñaron en Barcelona entre los años 1705 y 1706, primero con el nombre de Felipe V de Borbón y posteriormente con el nombre del pretendiente Carlos III de Austria.


NAIXEMENT DEL CROAT (1285)
L’encunyació del croat, com a moneda d’argent que sortia al món dels valors monetals, data del mes d’agost del 1285. Ho diu clarament i palesa la “Nota per a memòria” d’un llibre de la Seca de Barcelona, que segueix:
“En l’any de nostre senyor MCClxxxv, la primera setmana d’agost, començà lo senyor Rey en Pere, per la gracia de Deu, moneda d’argent, que val .j. diner, .xij. diners e [h] a en lo march .lxxij. diners. E a Sent Martí, qui es el mes de noembre .xj. jorns, a l’entrada, passà d’esta vida lo rey en Pere.
El Senyor N’Amfos, fill primer, confermà aquesta moneda matexa, en l’estat en que era, com vench de Mallorca”
La susdita nota ens dona el valor del croat, això és, un diner d’argent, que era el croat que valia dotze diners de billó, es a dir, un sou just, i afegeix també la seva talla, 72 peces en el marc de Barcelona.
La darrera part d’aquesta nota recorda que el fill de Pere el Gran, Alfons el Liberal (1285-1291) II de Catalunya i III d’Aragó, va acabdillar una expedició a Mallorca organitzada pel seu pare, l’illa es va retre el 19 de novembre d’aquell any, 1285, i Alfons va desembarcar a Alacant, per a jurar els Furs de València i coronar-se rei d’Aragó a Saragossa el 9 d’abril del 1286.
Un cop coronat rei, Alfons va encunyar també el croat de Barcelona en aquest darrer any.
Cal recordar que Alfons el Liberal anexionà les Balears al regne d’Aragó el 1289 i que a l’any següent rebé homenatge del rei de Mallorca Jaume II (1276-1311).
Ningú com en Salat ha resumit el que podriem dir-ne “la partida de naixement” del croat, el text de la qual caldria reproduir integrament:
“En ningún documento he visto se insinúe que D. Pedro en su gobierno hallase dificultad para el cuño y curso en el condado de Barcelona de la nueva moneda de plata por el juramento de la perpetuidad de la moneda ternal; ni que hubiese pedido a Su Santidad relajación del juramento hecho con su padre. Quizá no destruyéndose el terno, pareció menos innovación la de la nueva moneda de plata. Pero lo más probable es que conviniendo sus vasallos en la importancia de tal novedad, no se pensó ya más en la literalidad del juramento. Hallándose D. Pedro rey de Sicilia había hecho labrar moneda de plata con el blasón de Cataluña y viendo la ventaja de aquella moneda es regular quisiere introducirla en el reino de Aragón. Los conselleres de Barcelona accedieron a las instancias de D. Pedro y a las 5 de las calendas de julio de 1285 estableció la moneda de plata barcelonesa”.
EL TIPUS DEL CROAT
El croat va emprar el tipus del diner de tern, exactament, sense afegir-hi més variants que les produïdes per la grandària, l’època, l’art dels gravadors i altres circumstàncies.
I com legalment era la suma de 12 diners de tern va gravar-hi el tipus d’aquests.
Ben consegut és el d’anvers, el cap del rei, voltant del seu títol, rex, que vol dir Rex Aragonum.
El del revers obeeix al record del monograma odònic, de OTTO, ODDO, reduit a dues os, contraposades en angles de la creu; i els tres punts que obeïen a la llei de 3 diners d’argent de la moneda de tern; la creu es la que els va donar el nom.
El croat barceloní com a expressió del sou va entrar en el corrent del gros, amb la moneda de billó. El seu valor no sempre va ser de 12 diners, però sí a l’hora del seu naixement.
(definició segons la Gran Enciclopedia Catalana)
Moneda catalana d’argent creada el 1285 per Pere II de Catalunya-Aragó, amb el valor d’un sou de diners (dotze diners de tern), llei d’onze diners i mig d’argent i talla de setanta-dues peces per marc, que correspon a un pes teòric per croat de 3,3 g.
El seu tipus hagué d’imitar en tot el diner de tern i fou anomenat diner barceloní d’argentternati, més endavant, crucesignatum o croat, per la gran creu que tallava el revers. Des dels s. X i XI, els països europeus, hereus de l’imperi Carolingi, feien encunyar exclusivament dinerets de billó de contingut d’argent més i més baix. Al llarg del s. XIII, però, el desenvolupament econòmic exigia, a tot Europa, una moneda de més valor que els petits diners, i Gènova i altres ciutats italianes ja feien múltiples de diner, batuts en argent. El 1218 Ramon Berenguer de Provença acordà amb els síndics de Marsella la creació d’un gros d’argent de sis diners. El 1266 França s’afegí a aquesta tendència i creà el gros tornès de sant Lluís equivalent a 12 diners, moneda que fou molt imitada. A Catalunya el croat fou el resultat d’una llarga sèrie d’enfrontaments entre el rei i els estaments representatius catalans. Vers la fi del seu regnat Jaume I baté la primera moneda d’argent de la corona catalanoaragonesa (gros de Montpeller) des de temps reculats. El 1285 Pere el Gran arribà a un acord amb els síndics barcelonins per a batre el croat o diner barcelonès d’argent, semblant al pirral sicilià i model del ral sard creat per Jaume II i anomenat també croat. Jaume II de Mallorca, en canvi, en crear l’any 1300 la seva moneda d’argent, li atribuí una talla de 60 peces elmarc i llei d’11 diners, arrenglerant-lo amb el gros de Montpeller, de patró francès. Vers el 1407 Martí l’Humà volgué unificar les monedes d’argent de la corona catalanoaragonesa a una talla intermèdia però, a causa de l’oposició dels síndics barcelonins —als quals cedí la responsabilitat d’encunyar moneda el 1408— la unificació no fou completa fins passat el 1422. El croat, moneda estable i de bona llei, fou l’instrument ideal per al comerç mediterrani. Al s. XV el balanç negatiu del comerç català era saldat amb moneda d’argent. Els intents dels sobirans de rebaixar la llei del croat a fi de frenar-ne l’exportació i de recaptar més beneficis toparen de nou amb la resistència dels síndics, temerosos dels efectes del desprestigi de la moneda. El 1444 aquests obtingueren que Alfons IV els cedís el dret de batre les quantitats que volguessin de croats i de divisors (“privilegi dels croats”), perdut arran de la guerra contra Joan II. El croat, com tota la moneda catalana, fou batut exclusivament a Barcelona (fora de situacions de força major dictades per la guerra) fins que Ferran I n’autoritzà el batiment a la seca de Perpinyà, on fou encunyat fins als temps de Ferran II. Els divisors habitualment encunyats foren el mig croat (ja batut pel mateix Pere el Gran), el terç i el sisè (batuts d’Alfons IV a Joan II) i el quart de croat , innovat per Ferran el Catòlic. El croat de Barcelona mantingué bàsicament inalterats els seus tipus fins a la darrera emissió, feta l’any 1707 per l’arxiduc Carles. El seu pes i llei, en canvi, es començaren a afeblir amb els primers Àustria. A l’edat moderna el croat rebé també el nom de ral o ral català i durant la guerra dels Segadors hom encunyà múltiples de 5 rals i de 2,5 rals (cinc sous) a Barcelona i a una trentena d’altres poblacions catalanes. El valor del croat anà variant a causa de la pèrdua de contingut d’argent del diner.
 Aqui os presento mi Primera adquisicion del Primer Croat de mi coleccion

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada