dimecres, 26 d’octubre del 2016

Ferran II El Catolic (1479-1516). Barcelona. Croat. 4,30 g. Busto adulto. Falsa de época en cobre

Una Moneda muy interesante se trata de un Croat de Ferran II El Catolic (1479-1516)  la particularidad de esta moneda es que   es falsa de Epoca  Muy Rara.
Perteneciente a la Ex Coleccion Crusafont al num. 612

Una Moneda molt interessant es tracta d'un Croat de Ferran II El Catolic (1479-1516) la particularitat d'aquesta moneda és que és falsa de Epoca  Molt Rara.
Pertanyent a l'Ex Col·lecció Crusafont al num. 612







Ferran II (1479-1516). Barcelona. Croat. 4,30 g. Busto adulto. Falsa de época en cobre. Ex Colección Crusafont, nº 612. Muy rara. MBC.
Adquirido en Aureo Calico Subasta 19 Octubre 2016


dimarts, 18 d’octubre del 2016

Croat de Jaume II el Just TIPO VI A. Badia

Presento aquest Croat de Jaume II el Just, una de les meves primeres monedes de la meva Col·lecció.
Té una conservació excel·lent, No és R, és comun aquest tipus de Croat segons A. badia i Botet els mes escassos són els de tipus I, II, III
són mes escassos i rares algunes d'elles i les del tipus IV també que aquesta no figura segons Botet i siso.
Els croats del tipus V i VI són mes comuns
No es van encunyar Mitjans Croat d'aquest rei.
Llegenda

CIVI-TASB-ARCK-NONA


CATALUNYA-ARAGÓN. Croat. JAUME II. BARCELONA. ùIACOBVS DEI GRACIA REX. Efigie coronada a izquierda. Vestido con 3 flores de 5 pétalos. CIVI-TASB-ARCK-NONA. Anillos en 1er y 4º espacios. 3,20 grs. AR. Bonita pátina de colección antigua. ESCASA. Ab-114; Cru.CG-2156c. EBC-.






dilluns, 17 d’octubre del 2016

Mi Bibliografia Numismatica

Aqui os presento mi  Bibliografia de consulta la cual hago las clasificaciones de mis monedas, para lo que yo suelo coleccionar que es Medieval  Catalo aragones y Castellanas pues creo que voy servido.
Empezamos con mi primer libro que tuve de consulta que fue este Acuñaciones de la Corona  Catalo Aragonesa y los Reinos de Aragon y Navarra del Maestro Miquel Crusafont i sabater.

Aqui us presento el meu Bibliografia de consulta la qual faig les classificacions de les meves monedes, per al que jo sòl col·leccionar que és Medieval Catalo aragones i Castellanes doncs crec que vaig servit.
Comencem amb el meu primer llibre que vaig tenir de consulta que va ser aquest Encunyacions de la Corona Catalo Aragonesa i els Regnes d'Aragon i Navarra del Mestre Miquel Crusafont i sabater.





Seguidamente otro Libro inprescindible el cual no debe faltar a un coleccionista de esta  etapa historica es este.. de Anna Maria Balaguer
Historia de la Moneda dels comptats Catalans
Todo sobre la Moneda comptal Catalana muy recomendado.

Tot seguit un altre Llibre inprescindible el qual no ha de faltar a un col·leccionista d'aquesta etapa històrica és aquest .. d'Anna Maria Balaguer
Història de la Moneda dels comptats Catalans
Tot sobre la Moneda comptal Catalana molt recomanat.




Otra Gran Obra maestra  la cual es muy util para clasificacion de Croats Catalans es el Catalogo de
Antoni Badia i Tarres su edicion fue en el 1967 y fue una edicion limitada numerada

Una altra Gran Obra mestra la qual és molt útil per a clasificacion de croats 
la seva edició va ser en el 1967 i va ser una edició limitada numerada
CATALEG DELS CROAT CATALANS



Otro Catalogo mas reciente el cual para mi es  muy util y es sin duda una gran obra maestra del sr Crusafont es el Historia de la Moneda de Ociitania Catalana
Por la Sociedad de Estudios Numismaticos y el Maestro Miquel Crusafont i Sabater

Un altre Catàleg mes recent el qual per a mi és molt útil i és sens dubte una gran obra mestra del sr Crusafont és el Història de la Moneda de Ociitania Catalana
Per la Societat d'Estudis Numismàtics i el Mestre Miquel Crusafont i Sabater



Aqui os presento este Catalogo para la consulta sobre la Moneda Castellano Leones
MONEDA MEDIEVAL CASTELLANO LEONESA
De Sr Alvarez Burgos.

Aqui us presento aquest Catàleg per a la consulta sobre la Moneda Castellà Lleons
MONEDA MEDIEVAL CASTELLÀ LLEONESA del Sr Alvarez Burgos



Y ya os presento para terminar el ultimo de mis catalogos para la consulta de la Moneda Valenciana
es un catalo de Bolsillo  pero es muy util tambien 
MONEDA VALENCIANA Y MEDALLAS VALENCIANAS DE LOS REYES DE ESPAÑA
De R Petit i J. M. Aledon

I ja us presento per acabar l'últim dels meus catàlegs per a la consulta de la Moneda Valenciana
és un cataloga de butxaca però és molt útil també
MONEDA VALENCIANA I MEDALLES VALENCIANES DELS REIS D'ESPANYA
D'R Petit i J. M. Aledón




LA MONEDA DEL REGNE DE NÀPOLS SOTA SOBIRANIA DE LA CORONA CATALANOARAGONESA (1421-1423) 1436–1516 I DE LA NOVA DINASTIA TRONCAL NAPOLITANA (1458-1501).
DE JORDI VALL-LLOSERA I TARRÉS.



Treball d’estudi històrico-numismàtic i catàleg pel col·leccionista de la moneda napolitana encunyada pels monarques de la Corona catalanoaragonesa; i per la dinastia troncal iniciada amb Ferran I de Nàpols (fill d’Alfons) fins Frederic de Nàpols; i fins a Ferran el Catòlic.
460 pàgines a color de gran format A4. Volum de gran qualitat, amb sobrecoberta i tapa símil pell, amb estampats en or.
Tirada de 500 exemplars.
Pròleg a càrrec del Dr. Miquel de Crusafont i Sabater, president de la Societat Catalana d’Estudis Numismàtics, filial de l’Institut d’Estudis Catalans.
Més de 300 pàgines de text (vegeu INDEX) on s’inclouen més de 25 pàgines dedicades a les seques, responsables, mestres i sigles emprades, més de 40 pàgines d’apèndix documental o més de 150 pàgines d’assaig històrico-numismàtic.
Catàleg exhaustiu de 150 pàgines amb 373 tipus de monedes, a més de subtipus, varietats, errors, etc. que suposen un total de més de 500 exemplars descrits, la majoria (99%) reproduïts; amb desenes d’exemplars inèdits o fins ara publicats però mai fotografiats, estudis ampliats i detallats d’algunes sèries concretes com els carlini de l’Aquila d’Alfons I, els ducati, coronati o cavalli de Ferran I, els ducati de Frederic, etc.
S’acompanya el volum amb una revista o guia comercial amb les valoracions/preus en € de tots els exemplars publicats en el catàleg, confeccionada per Medieval Numismatic S. L., dirigida especialment al col·leccionista i/o comerciant.
Per a reserves, contactar:  jvallllosera@hotmail.com o enviar un privat
A la venda a partir de mitjans juny.
Podeu trobar un tastet del llibre amb una vintena d'imatges a:

https://www.facebook.com/Medieval-Numismatic-S-L-811646198908058/
Un treball molt ben fet i complet del meu amic y gran profesional Numismatic Jordi Vall llosera.
.                                                              ............................

COL LECCIO CRUSAFONT  de Aureo Calico  Subhasta Publica Barcelona 27 Octubre 2011
Per Gentileza de María Teresa Sisó                        ...................................................

David. R. Sear: "Roman coins and their values" (Vol. I - " The Republic and the Twelve Caesars"), 280 a.C. - 96 d.C. Londres, 2000. Millenium Edition.
Para la Consulta de  la Moneda Romana Republicana









diumenge, 16 d’octubre del 2016

Presentacion

Presento mi Coleccion que data de su inicio  Mes 18 de Octubre  en el año 2016  mi nombre es Francisco  Cabot de Consuegra
Soy coleccionista  , soy Catalan, pero con unas trascendencia Toledana , soy especializado en la etapa Medieval Catalano Aragones  y Moneda Medieval Casteallano Leonesa y tambien adjunto piezas de la misma hasta el Reinado de Felipe IV,  entre mi vocacion esta la Numismatica que desde niño siempre me ha apasionado,. Estudie Historia por la Universidad de Barcelona., no terminando la Carrera de la misma. Soy Administrativo.
En esta coleccion todas mis Monedas  han sido compradas en casas de Subastas conocidas a nivel Nacional e Internacional, Convenciones, y por subastas en Internet todas estas piezas dan una garantia de autenticidad de las mismas.
Donde conservo mis monedas? Pues no soy simpatizante de Albumes, siempre me ha gustado preservar su calidad en un buen Monetario a poder ser de buena madera.. en otros apartados ya os informare donde lo compre ya que fue un pedido artesanal a un ebanista Ingles.
Tambien os mostrare mi Bibliografia Numismatica en la cual yo consulto el origen de cada Moneda para su clasificacion y fiablidad
Mis casas de Subastas Preferidas sin animo de  hacer publicidad de las mismas son..
Soler i LLach Hervera, Aureo Calico,Jesus Vico , Herrero, entre otras.
Internacionales,.. Bolaffi, Varesi, Kunker, NAC, Ranieri, entre otras.

 Presento la meva Col·lecció que data de la seva inici Mes 18 d'octubre a l'any 2016 del nostre senyor, el meu nom és Cisco de ConsuegraSóc col·leccionista, sóc Català, però amb unes transcendència Toledana, soc especialitzat en l'etapa Medieval Catalano Aragones i Moneda Mediaval Casteallano Lleonesa i també adjunt peces de la mateixa fins al Regnat de Felip IV, entre la meva vocació aquesta la Numismatica que des de nen sempre em ha apassionat ,. Estudiï Història per la Universitat de Barcelona.En aquesta col·lecció totes les meves Monedes han estat comprades en cases de subhastes conegudes a nivell Nacional i Internacional, totes aquestes peces donen una garantia d'autenticitat de les mateixes.On conservo les meves monedes? Doncs no sóc simpatitzant d'àlbums, sempre m'ha agradat preservar la seva qualitat en un bon Monetari si pot ser de bona fusta .. en altres apartats ja us informarem on el compri ja que va ser una comanda artesanal a un ebenista Ingles.També us mostri el meu Bibliografia Numismatica en la qual jo consulto l'origen de cada Moneda per a la seva classificació i fiabilitatEls meus cases de subhastes Preferides sense ànim de fer publicitat de les mateixes són ..Soler i Llach Hervera, Aureo Calico, Jesus Vico, Ferrer, entre d'altres.

LA MONEDA CATALANA MEDIEVAL
EL CROAT DE BARCELONA


El croat es una moneda catalana de plata creada en 1285 por el rey Pedro III. Se conoció como croat barceloní, y también como xamberg. En el anverso de la moneda figuraba la efigie del Conde de Barcelona, y en el reverso, la cruz a la que debía el nombre la moneda.
Un croat equivalía a doce dineros. Se caracterizaba por tener una gran cruz en el reverso y de aquí su nombre. Los croats se emitían en las cecas de la ciudades de Barcelona y Perpiñan.
También se pusieron en circulación piezas de medio y un cuarto de croat.
Se acuñaron croats durante siglos, aunque la cantidad de la plata que portaban fue variando. Los últimos croats se acuñaron en Barcelona entre los años 1705 y 1706, primero con el nombre de Felipe V de Borbón y posteriormente con el nombre del pretendiente Carlos III de Austria.


NAIXEMENT DEL CROAT (1285)
L’encunyació del croat, com a moneda d’argent que sortia al món dels valors monetals, data del mes d’agost del 1285. Ho diu clarament i palesa la “Nota per a memòria” d’un llibre de la Seca de Barcelona, que segueix:
“En l’any de nostre senyor MCClxxxv, la primera setmana d’agost, començà lo senyor Rey en Pere, per la gracia de Deu, moneda d’argent, que val .j. diner, .xij. diners e [h] a en lo march .lxxij. diners. E a Sent Martí, qui es el mes de noembre .xj. jorns, a l’entrada, passà d’esta vida lo rey en Pere.
El Senyor N’Amfos, fill primer, confermà aquesta moneda matexa, en l’estat en que era, com vench de Mallorca”
La susdita nota ens dona el valor del croat, això és, un diner d’argent, que era el croat que valia dotze diners de billó, es a dir, un sou just, i afegeix també la seva talla, 72 peces en el marc de Barcelona.
La darrera part d’aquesta nota recorda que el fill de Pere el Gran, Alfons el Liberal (1285-1291) II de Catalunya i III d’Aragó, va acabdillar una expedició a Mallorca organitzada pel seu pare, l’illa es va retre el 19 de novembre d’aquell any, 1285, i Alfons va desembarcar a Alacant, per a jurar els Furs de València i coronar-se rei d’Aragó a Saragossa el 9 d’abril del 1286.
Un cop coronat rei, Alfons va encunyar també el croat de Barcelona en aquest darrer any.
Cal recordar que Alfons el Liberal anexionà les Balears al regne d’Aragó el 1289 i que a l’any següent rebé homenatge del rei de Mallorca Jaume II (1276-1311).
Ningú com en Salat ha resumit el que podriem dir-ne “la partida de naixement” del croat, el text de la qual caldria reproduir integrament:
“En ningún documento he visto se insinúe que D. Pedro en su gobierno hallase dificultad para el cuño y curso en el condado de Barcelona de la nueva moneda de plata por el juramento de la perpetuidad de la moneda ternal; ni que hubiese pedido a Su Santidad relajación del juramento hecho con su padre. Quizá no destruyéndose el terno, pareció menos innovación la de la nueva moneda de plata. Pero lo más probable es que conviniendo sus vasallos en la importancia de tal novedad, no se pensó ya más en la literalidad del juramento. Hallándose D. Pedro rey de Sicilia había hecho labrar moneda de plata con el blasón de Cataluña y viendo la ventaja de aquella moneda es regular quisiere introducirla en el reino de Aragón. Los conselleres de Barcelona accedieron a las instancias de D. Pedro y a las 5 de las calendas de julio de 1285 estableció la moneda de plata barcelonesa”.
EL TIPUS DEL CROAT
El croat va emprar el tipus del diner de tern, exactament, sense afegir-hi més variants que les produïdes per la grandària, l’època, l’art dels gravadors i altres circumstàncies.
I com legalment era la suma de 12 diners de tern va gravar-hi el tipus d’aquests.
Ben consegut és el d’anvers, el cap del rei, voltant del seu títol, rex, que vol dir Rex Aragonum.
El del revers obeeix al record del monograma odònic, de OTTO, ODDO, reduit a dues os, contraposades en angles de la creu; i els tres punts que obeïen a la llei de 3 diners d’argent de la moneda de tern; la creu es la que els va donar el nom.
El croat barceloní com a expressió del sou va entrar en el corrent del gros, amb la moneda de billó. El seu valor no sempre va ser de 12 diners, però sí a l’hora del seu naixement.
(definició segons la Gran Enciclopedia Catalana)
Moneda catalana d’argent creada el 1285 per Pere II de Catalunya-Aragó, amb el valor d’un sou de diners (dotze diners de tern), llei d’onze diners i mig d’argent i talla de setanta-dues peces per marc, que correspon a un pes teòric per croat de 3,3 g.
El seu tipus hagué d’imitar en tot el diner de tern i fou anomenat diner barceloní d’argentternati, més endavant, crucesignatum o croat, per la gran creu que tallava el revers. Des dels s. X i XI, els països europeus, hereus de l’imperi Carolingi, feien encunyar exclusivament dinerets de billó de contingut d’argent més i més baix. Al llarg del s. XIII, però, el desenvolupament econòmic exigia, a tot Europa, una moneda de més valor que els petits diners, i Gènova i altres ciutats italianes ja feien múltiples de diner, batuts en argent. El 1218 Ramon Berenguer de Provença acordà amb els síndics de Marsella la creació d’un gros d’argent de sis diners. El 1266 França s’afegí a aquesta tendència i creà el gros tornès de sant Lluís equivalent a 12 diners, moneda que fou molt imitada. A Catalunya el croat fou el resultat d’una llarga sèrie d’enfrontaments entre el rei i els estaments representatius catalans. Vers la fi del seu regnat Jaume I baté la primera moneda d’argent de la corona catalanoaragonesa (gros de Montpeller) des de temps reculats. El 1285 Pere el Gran arribà a un acord amb els síndics barcelonins per a batre el croat o diner barcelonès d’argent, semblant al pirral sicilià i model del ral sard creat per Jaume II i anomenat també croat. Jaume II de Mallorca, en canvi, en crear l’any 1300 la seva moneda d’argent, li atribuí una talla de 60 peces elmarc i llei d’11 diners, arrenglerant-lo amb el gros de Montpeller, de patró francès. Vers el 1407 Martí l’Humà volgué unificar les monedes d’argent de la corona catalanoaragonesa a una talla intermèdia però, a causa de l’oposició dels síndics barcelonins —als quals cedí la responsabilitat d’encunyar moneda el 1408— la unificació no fou completa fins passat el 1422. El croat, moneda estable i de bona llei, fou l’instrument ideal per al comerç mediterrani. Al s. XV el balanç negatiu del comerç català era saldat amb moneda d’argent. Els intents dels sobirans de rebaixar la llei del croat a fi de frenar-ne l’exportació i de recaptar més beneficis toparen de nou amb la resistència dels síndics, temerosos dels efectes del desprestigi de la moneda. El 1444 aquests obtingueren que Alfons IV els cedís el dret de batre les quantitats que volguessin de croats i de divisors (“privilegi dels croats”), perdut arran de la guerra contra Joan II. El croat, com tota la moneda catalana, fou batut exclusivament a Barcelona (fora de situacions de força major dictades per la guerra) fins que Ferran I n’autoritzà el batiment a la seca de Perpinyà, on fou encunyat fins als temps de Ferran II. Els divisors habitualment encunyats foren el mig croat (ja batut pel mateix Pere el Gran), el terç i el sisè (batuts d’Alfons IV a Joan II) i el quart de croat , innovat per Ferran el Catòlic. El croat de Barcelona mantingué bàsicament inalterats els seus tipus fins a la darrera emissió, feta l’any 1707 per l’arxiduc Carles. El seu pes i llei, en canvi, es començaren a afeblir amb els primers Àustria. A l’edat moderna el croat rebé també el nom de ral o ral català i durant la guerra dels Segadors hom encunyà múltiples de 5 rals i de 2,5 rals (cinc sous) a Barcelona i a una trentena d’altres poblacions catalanes. El valor del croat anà variant a causa de la pèrdua de contingut d’argent del diner.
 Aqui os presento mi Primera adquisicion del Primer Croat de mi coleccion

Mi coleccion Moneda Catalo aragonesa y Castellano Leonesa

Este Croat es mi primera Moneda la cual empiezo mi Coleccion, sera una extensa coleccion de  Moneda Catalana aragonesa y Croats , Moneda condal,. empiezo con este Croat de Jaume II
Moneda Adquirida de la Subasta de Soler i Llach Hervera. 18 de Octubre 2016

CATALUNYA-ARAGÓN. Croat. JAUME II. BARCELONA. ùIACOBVS DEI GRACIA REX. Efigie coronada a izquierda. Vestido con 3 flores de 5 pétalos. CIVI-TASB-ARCK-NONA. Anillos en 1er y 4º espacios. 3,20 grs. AR. Bonita pátina de colección antigua. ESCASA. Ab-114; Cru.CG-2156c. EBC-.




Jaime II de Aragón, el Justo (Valencia, 10 de abril de 12671Barcelona, 2 de noviembre de 1327) fue rey de Aragón, de Valencia y conde de Barcelona entre 1291 y su muerte, y rey de Sicilia entre 1285 y 1302. Ostentó los títulos honoríficos de Portaestandarte, Almirante y Capitán General de la Santa Iglesia Católica.

Segundo hijo de Pedro III y de su esposa Constanza II de Sicilia, de su madre heredó el reino de Sicilia en 1285. Derrotó a su competidor Carlos de Anjou, cuyas fuerzas navales fueron deshechas en más de un encuentro por el almirante Roger de Lauria, nacido en la Basilicata italiana y al servicio de Jaime II. Conquistó parte de Calabria y las islas del golfo de Nápoles.
En 1291 recibió también la Corona de Aragón, al morir sin descendencia su hermano Alfonso III, y se alió con el rey de Castilla con una alianza matrimonial casándose con la hija de éste Isabel de Castilla. Dicha unión fue solo civil al ser frustrada por el Papa a causa de la consanguinidad de los prometidos. No tuvo descendencia dicho matrimonio dado que no llegó a consumarse; la novia en el momento de la boda tenía ocho años de edad. Tras la muerte de su suegro, el rey Sancho IV de Castilla en 1295, este primer matrimonio del monarca aragonés quedó definitivamente anulado.
Intentó obtener una alianza con el sultán Khalil en 1292, pero al disminuir las amenazas exteriores, la dejó sin ratificar.
En 1296 iniciaría una contienda con Castilla, aprovechando la minoría de edad de Fernando IV y los conflictos entre sus regentes, sin declaración de guerra, para conquistar el Reino de Murcia. Alicante sería la primera ciudad en caer en el mes de abril, y tras ella Elche, Orihuela, Guardamar del Segura y Murcia. En 1298 tomaría Alhama de Murcia y Cartagena y el 21 de diciembre de 1300 finalizaba la contienda con la conquista de Lorca. Por la Sentencia Arbitral de Torrellas (1304) y el Tratado de Elche (1305) se firmaría la paz con Castilla, devolviéndole la mayor parte del Reino de Murcia a excepción de los territorios al norte del río Segura, quedando las comarcas de Alicante, Orihuela y Elche en posesión del Reino de Valencia
Su dominio sobre Sicilia había sido contestado por el Papado y los Anjou, por lo que Jaime se avino finalmente a ceder la isla al papa a cambio de los derechos sobre Córcega y Cerdeña y la cesión de la isla de Menorca a Jaime II de Mallorca, por el Tratado de Anagni (1295). Sin embargo, su hermano menor Fadrique o Federico, al que había nombrado gobernador de Sicilia, se negó a abandonar el dominio de la isla y resistió eficazmente la campaña militar de Jaime II para arrebatársela aunque finalmente fue derrotado en 1299. Ese mismo año se reforzó el pacto mediante la boda de Jaime II con Blanca de Anjou, hija de Carlos de Anjou.
Federico fue reconocido como rey de Sicilia por la paz de Caltabellota (1302).
Terminada aquella contienda, Jaime conquistó Cerdeña (1323-1325), que quedó así incorporada a la Corona de Aragón, a pesar de la oposición de Génova y Pisa y de múltiples rebeliones locales posteriores.
Esta política de expansión en el Mediterráneo se completó con un acuerdo con Castilla para repartirse las respectivas zonas de influencia en el norte de África. Para ello selló una alianza con Sancho IV, las (Vistas de Monteagudo, 1291), quien ayudó a la Corona de Aragón a intensificar su presencia en Túnez, Bugía y Tremecén a cambio del correspondiente apoyo contra los franceses.
Jaime II organizó también una expedición a Oriente bajo el mando de Roger de Flor, concebida para librar al reino de la presencia de las peligrosas compañías militares conocidas como los «almogávares» (1302).
Intentó rescatar a los templarios peninsulares (especialmente a fray Dalmau de Rocabertí, submariscal de la orden) caídos en la expugnación de la isla y fortaleza de Arwad (septiembre de 1302). Para ello, envió una serie de embajadas, las primeras (1304-1305 y 1306-1307) llevadas a cabo por Eymeric de Usall, que llegó a traer consigo a Barcelona al "ustadar" (una especie de primer ministro de temas económicos y militares en Egipto) Fakhr al-Dihn. Consiguió su libertad en 1315, y fray Dalmau murió en 1326 en el Monasterio de Santa María de Vilabertrán. Otras embajadas de don Jaime pidieron, sin éxito, el Santo Grial y el Lignum Crucis al sultán Muhammad al-Nasir.
Jaime II dio su apoyo a las propuestas de fray Ramón Llull sobre la recuperación de Tierra Santa (proyecto Rex Bellator). Su hijo primogénito, el infante don Jaime, renunció a la corona y vistió el hábito blanco con la cruz roja, seguramente con la esperanza de llegar a ser «la espada de la cristiandad».
También la fracasada cruzada de Almería en 1309, a la que ayudó Arnau de Vilanova con sus consejos de sanidad y medicina, se enmarca, junto con la fugaz toma de Ceuta, en la estrategia de Llull del libro De Fine (1305).
Con respecto a su política peninsular:
  • En las cortes de Zaragoza de 1301 Jaime II de Aragón dictaminó que Ribagorza pertenecía a Aragón y que sus límites estaban en la clamor de Almacellas. Aunque en las cortes de Barcelona de 1305 se protestó esta situación, Jaime II el Justo, tras pedir un informe al Justicia Jimeno Pérez de Salanova, confirmó que Ribagorza se incluía en Aragón.2
  • Consolidó la Corona de Aragón al declarar la unión indisoluble entre los reinos de Aragón y Valencia y el condado de Barcelona (1319).
  • Obtuvo el vasallaje de los reyes de Mallorca (miembros de la casa real aragonesa).
  • Recuperó el Valle de Arán.
  • Reforzó la posición de la Corona sometiendo a la nobleza con el apoyo de las ciudades.
  • Hizo avanzar la frontera del reino de Valencia a costa del de Murcia, aprovechando la intervención en las disputas sucesorias castellanas (1304).
  • Reforzó la defensa del flanco sur frente a los musulmanes creando para ello la orden militar de Montesa (1317), aprobada por el papa Juan XXII en 1317, con el fin de luchar contra los musulmanes.
  • Fundó en 1300 la Universidad de Lérida y en 1305 el Consejo (actual Senado) en Crevillente.
  • Dirige el fracasado asedio a Almería en 1309.
  • Desterró de su territorio a los templarios.
  • Al final de su reinado, en 1325, las Cortes reunidas en Zaragoza acordaron la supresión del tormento.

Sepultura

En su testamento otorgado en Barcelona el 28 de mayo de 1327, Jaime II ordenó la erección de la tumba de su padre, el rey Pedro, al mismo tiempo que disponía la creación de la suya y de su segunda esposa, Blanca de Anjou, fallecida en 1310. Se dispuso que los sepulcros se hallaran cobijados, como así se hizo, bajo baldaquinos labrados en mármol blanco procedente de las canteras de San Feliu, cerca de Gerona. Cuando el rey Jaime II dispuso la creación de su propio sepulcro, tomó como modelo el sepulcro de su padre.
En el mausoleo de Jaime y Blanca, ejecutado por Bertrán Riquer entre 1313 y 1315, ambos difuntos tienen estatua yacente sobre sus sepulcros, labradas en mármol, a diferencia del de Pedro III. Rey y reina aparecen vestidos con el hábito cisterciense. Cada una de las efigies de los monarcas ocupa todo el plano en declive que forma la cubierta del sepulcro, ejecutada en mármol, que cubre la urna de alabastro donde se encuentran los restos de los monarcas.
El epihhhhtafio del rey Jaime II se halla enfrente de su sepulcro y dice así:
HONORATUR HAC TUMBA QUI SIMPLICITATE COLUMBA
EST IMITATUS REX JACOBUS HIC TUMULATUS,
REX ARAGONENSIS COMES ET DUX BARCINONENSIS,
MAYORICENSIS REX NEC NON CICILIENSIS:
MORIBUS ET VITA CONSORS SUA BLANCA MUNITA,
ILLUSTRI NATA CARULO SIMUL HIC TUMULATA.
NEC FUIT HIC SEGNIS IN SUBDENDIS SIBI REGNIS,
SUBDITA SUNT JAMQUE SIBI MURCIA SARDINIAQUE,
FLORUIT HIC QUINQUE REGNIS TEMPUS UTRIUMQUE,
RESTITUIT GRATIS TRIA JUS SERVANS DEITATIS,
HIC HUMILIS CORDE PECCATI MUNDUS A SORDE,
MISERICORS MUNDUS ANIMO SERMONE FACUNDUS,
JUDICIS JUSTUS ARMIS BELLOQUE ROBUSTUS,
LAETUS NON MAESTUS VULTU MITISQUE MODESTUS,
DICI PACIFICUS MERUIT QUIA PACIS AMICUS,
REGNA TENET COELI DOMINO TESTANTE FIDELI,
CUM SE COLLEGIT HABITUM CISTERCIENSEM PRAE ELEGIT,
QUI CUNCTA REGIT PARCAT QUAE NESCIUS EGIT.
DEFECIT MEMBRIS SECUNDA NOCTE NOVEMBRIS,
ANNO MILLENO CENTUM TER BIS QUOQUE DENO
SEPTENOQUE PIA SIBI SISTAT DEXTERA VIRGO MARIA. AMEN
En diciembre de 1835, durante la Primera Guerra Carlista, tropas gubernamentales integradas por la Legión Extranjera Francesa (procedente de Argelia) y varias compañías de migueletes se alojaron en el Monasterio de Santes Creus, causando numerosos destrozos en el mismo, profanando las tumbas reales de Jaime II y su esposa y quemando sus restos, aunque parece que algunos permanecieron en el sepulcro. La momia de la reina Blanca fue arrojada a un pozo de donde fue sacada en 1854. El sepulcro de Pedro III, a causa de la solidez de la urna de pórfido utiooolizada para albergar los regios despojos, impidió que sus restos corrieran igual suerte.

o

Mi monetario Crozier

En este apartado os voy hablar de mi monetario  en donde guardo mis monedas de coleccion
Tras mirar en varios lugares y prescindir del metodo normal que pueden ser bandejas o albumes
opte por adquirir este Monetario de madera.
Porque un Monetario de Madera?
Pues la madera es el mejor aislante para todo tipo de metal ya sea plata, oro , cobre etcc
es mucho mas duradera su conservacion y protege de agentes como el Moho, polvo , humedad etcc

Donde adquiristes este Monetario?
Lo compre por internet se trata de un ebanista ingles  Peter Nichols, hay una variedad de monetarios para elegir, mi idra se ajustaba mas a este modelo en concreto que es el CROZIER.
 Y como hay que hacer el pedido ?
Pues muy facil entras en su pagina web elijes el modelo que te agrade y debes poner el numero de bandejas que quieras y el diametro del orificio  de las bandejas osea si coleccionas medallas pues pones la medida que estas sean, o moendas del tamaño que estes coleccionando.
Yo puse varios de diferente medidas para moneda mediana, grande, y pequeña
Hay muchas formas de guardar nuestras monedas, una opcion valida tambien son las capsulas pero no es la misma proteccion como pueda ser la madera obviamente., tambien los albumes pero todos sabemos que el Pvc es corrosivo a largo plazo.

 Esta es la Web

 http://www.coincabinets.com/crozier.html

Cuanto tiempo tarda en llegr el pedido?
Pues a mi particularmente me tardo  1 mes y medio aprox, tengan en cuenta que este sr trabaja por encargo y es todo artesanal y eso tiene mucho tiempo de dedicacion
Calidad precio es excelente.

Aqui unas imagenes de mi Monetario





Illustrated: The Crozier Standard
Using the same tray size as The Pheon, The Crozier is the cabinet for the larger collection. Popular with numismatic trade and many museums, up to 1160 coins may be housed in its 28 trays. The main departure in design is in the use of panelled doors. The doors are fabricated from solid mahogany stock and are hung on brassed piano hinges.
External dimensions: 305mm x 305mm x 320mm
Tray dimensions: 275mm x 260mm
Average weight: 12kg